HISTORIA

Divendres al migdia, la FIHRT, juntament amb diverses Federacions i associacions catalanes d’empresaris hostalers i del sector del joc, ha recorregut les mesures de tancament i sol·licitat la suspensió cautelar de la resolució de la Generalitat respecte als apartats 9 i 10 que fan referència als establiments de joc i de restauració.

EL TSJC s’haurà de pronunciar sobre la ratificació d’aquestes mesures. A l’auto d’avui no ho ha fet al no sol·licitar-ho l’advocacia de la Generalitat.

Les Federacions que han presentat el recurs són: Catalana de Càmpings, Intercomarcal d’Hostaleria, Restauració i Turisme, Hostaleria de les comarques de Girona i Hostaleria de Lleida. Així mateix, l’Associació Professional d’empresaris d’Hostaleria de Tossa de Mar.

El sector de la Restauració mostra la seva indignació i resignació veient com els seus establiments pateixen mesures restrictives tan greus com no poder atendre als seus clients a les seves terrasses i/o sales. L’hostaleria catalana dóna ocupació a 210.000 treballadors I 80.000 autònoms, 780.000 families Altres empreses dels més diversos sectors amb molt menys treballadors i productivitat són agraciats amb avantatges per ubicar les seves seus corporatives o llocs de producció.

La restauració es sent maltractada i menyspreada pel Govern de Catalunya. Ens citen a Barcelona, un hora abans anul·len la reunió, i ens tornen a citar l’endemà per comunicar-nos el que ja ha sortit a la premsa el mateix matí. El Govern ens diu que ha fet un gran esforç econòmic i que estructuraran un pla d’ajuts. Mitja hora després, el President anuncia públicament la quantitat: 40 milions d’Euros.

Els hostalers estan patint la improvisació total a l’hora d’anunciar una mesura que entenen totalment desmesurada. Està comprovat que als bars i restaurants no és troba el focus de la pandèmia. No cal parlar de discriminació, entre la proporció dels índex i la proporció de les mesures a Espanya o a altres indrets com la República Txeca que ha establert unes mesures similars tenint uns índex de més del doble que a Catalunya. Es tracta d’una mesura totalment desproporcionada que tampoc està clar quan temps pot durar. Haurien d’haver pres decisions més precises en lloc de prendre el camí fàcil tancant el sector. Des de Govern reconeixen la ineficàcia d’una mesura tan contundent insinuant que no és la millor manera de tombar la corba de contagis Covid-19.

QUÈ DEMANA LA FIHRT?

• Sensibilitat per un sector que està patint com mai.
• Forçar la formulació de noves propostes contundents, però més precises. Com per exemple, les que s’estan fent en algun país europeu.
• Amb caràcter general, que s’assumeixin les despeses de mantenir les empreses amb estat latent i que es dissenyi una estratègia per reactivar el sector.

En concret al sector hostaler:

• L’apartat important del costos laborals, amb la nova regulació dels ERTO’s. A diferència de l’estiu, està cobert el cost de la Seg. Social. Fins 31 gener de 2021.
• Als Ajuntaments, que suspenguin tots els pagaments de taxes i tributs municipals durant el 2020, 2021 i descomptes importants els propers 2022 i 2023.
• A l’Agència Tributaria, que ajorni, sense interessos, els impostos pendents, que apliqui l’IVA superreduït, i que faci bonificacions fiscals a les noves contractacions i inversions.
• Que es puguin ampliar els ICOS i els ICF, que s’ampliï el període de carència a un any i mig negociables i que es revisin els tipus d’interès a la baixa.
• A la Generalitat, que suspengui totes les impostos i taxes i que faci un pla de rescat efectiu i ràpid així com un pla estratègic per a la recuperació. Pelr l'oci nocturn, el més castigat des de l’inici, una consideració proporcional.
• Al Gobierno, un Pla de Xoc, que s'està demanant des de finals de juny a través de PIMEC TURISME, Entitat a la que pertanyen la majoria de les Entitats que hem signat el Recurs Contenciós-Administratiu.

En general:

• Programa d’ajuda i tutorització per a l’adaptació tecnològica; automatització/ digital a les nostres empreses en el nou escenari post Covid-19.
• Nova orientació turística
• Ajudes amb sistema d’emissió de bons a la població per dispensar al nostre sector, allotjament i restauració.
• Potenciar l’associacionisme empresarial com a eix vertebrador de l’activitat al territori.

La Resolució presentada pel Govern aquesta matí al TSJC ha hagut de ser esmenada, i fins demà, previsiblement, no es resoldrà sobre la seva procedència

El Govern, tot i no comptar amb l’aval de la Justícia, pretén tirar pel dret

Atenent a les circumstancies excepcionals que ens envolten i al desconcert generat a l’entorn sobre si demà podem obrir o no els establiments, volem manifestar-vos el nostre parer.

Després de la reunió mantinguda ahir al Palau de la Generalitat amb diversos membres del Govern, encapçalats pel seu Vicepresident i President en funcions, HC Pere Aragonès, i de la filtració de les mesures que ens proposarien al sector per limitar els contagis per la COVID-19, les Federacions es van oposar fermament al tancament d’activitat proposat.

El Govern no ha escoltat les propostes del Sector, ja que la seva proposta no són més que fets consumats que se’ns han presentat sense possibilitat d’esmena. Les mesures compensatòries anunciades pel Govern són insuficients.

El TSJC no resoldrà avui, i per evitar la incertesa, s'ha acordat que la Resolució es publicarà i entrarà en vigor aquesta matinada (01:00h) però amb entrada en vigor en suspens dels 3 apartats que afecten a drets fonamentals a l’espera de la interlocutòria del TSJC (reunions familiars, culte religiós i docència universitària).

El Govern pretén que la restauració tanqui sense que les mesures que suspenen l’activitat de restauració a tot Catalunya es trobin avalades per la Sala del Contenciós del TSJC.

Amb la informació que disposem aquest moment, i si es publica el Decret tal i com ha anunciat el Govern de la Generalitat, us hem de recomanar que demà no obriu. Amb tot, entenem que la forma en que s’està prenent aquesta decisió tant important, que afecta a tot el sector de Catalunya, més de 200.000 treballadors i 50.000 autònoms, s’hauria d’haver pres i informat amb temps suficient i no a ultimíssima hora, i podem entendre qualsevol decisió que prengueu al respecte.

La inseguretat jurídica és màxima a hores d’ara. Els empresaris, en la majoria autònoms, pimes i micropimes no saben què fer en aquests moments amb tanta anada i vinguda de l’executiu. El desgavell comunicatiu és evident.

El sector ha hagut de cancel·lar reserves, celebracions, comandes, repartir producte entre el personal abans de que es faci malbé. Tot són pèrdues.

Els signants d’aquest manifest no estem d’acord amb les formes del Govern a l’hora de prendre aquesta decisió. El dret al treball és un dret reconegut per la Constitució als ciutadans, i sense l’aval judicial, el Govern no pot aplicar-lo de facto.

Entenem que es pot garantir la continuïtat econòmica amb les màximes mesures de prevenció i seguretat per a la salut de les persones, com hem estat fens fins ara.

Demanem que s’estableixin altres mesures i campanyes de conscienciació entre la ciutadania per disminuir l’activitat social, que és on veritablement s’està ocasionant la transmissió del virus.

No desobeïm la Resolució. Demanem que no s’apliqui fins que el TSJC es pronunciï. Qui pot afirmar rotundament que la Resolució de Salut serà confirmada en tots els seus extrems? Per què no podem esperar-nos a la seva aplicació fins que resolgui el TSJC. Per què tanta pressa?

La restauració no és la causa dels contagis; des del primer moment, el sector ha estat qui més mesures ha pres per poder donar tranquil·litat als clients i usuaris dels seus serveis.

Demanem que és sancioni a l’infractor; qui no compleixi les mesures sanitàries ha de ser sancionat fermament.

Sentim moltíssim les conseqüències d’aquesta incertesa.

Continuarem treballant per exigir més respecte al sector, l’aplicació d’unes restriccions més justes per tots i un pla d’ajuts efectiu al nostre sector.

Aquest Manifest el signen

FEDERACIÓ D’HOSTALERIA DE LLEIDA
FEDERACIO D’HOSTALERIA DE LES COMARQUES DE GIRONA
FEDERACIO INTERCOMARCAL D’HOSTALERIA I RESTAURACIO, FIHRT
ASSOCIACIÓ PROFESSIONAL D'EMPRESARIS D'HOSTALERIA DE TOSSA DE MAR

Ens oposem fermament al tancament d’activitat proposat, donat que es produiran pèrdues irreparables pel sector, ja molt tocat no només durant la pandèmia, sinó abans d’ella, i conseqüències en d’altres sectors lligats a la restauració, com és el sector Agroalimentari.

Des del Gremi, donat que el Govern no ha escoltat les propostes del Sector, ja que la seva proposta no són més que fets consumats que se’ns presenten sense possibilitat de modificació, reclamem que les mesures compensatòries anunciades pel Govern s’implementin de manera urgent, de la mateixa manera que estan fent altres països del nostre entorn. No volem línies de finançament, ICO o ICF; no volem més endeutament. Volem ajuts directes, el rescat del Sector, tal i com estem demanant des de finals de juny a través de PIMEC TURISME.

En quant a la tramitació dels ERTE impeditius, que són els que el sector haurà de demanar amb aquesta Resolució, demanem al Govern de la Generalitat que implementi les mesures necessàries per a que no es repeteixin els problemes succeïts al mes de març, i que faci les gestions necessàries amb el SEPE per a que els treballadors cobrin les seves prestacions des del primer dia.

Entenem que es pot garantir la continuïtat econòmica amb les màximes mesures de prevenció i seguretat per a la salut de les persones, com hem estat fens fins ara. Els focus de contagis no s’estan produint principalment en l’àmbit laboral o empresarial i demanem que s’estableixin altres mesures i campanyes de conscienciació entre la ciutadania per disminuir l’activitat social, que és on veritablement s’està ocasionant la transmissió del virus.

Des del primer moment, el sector de la restauració i la hostaleria ha estat qui més mesures ha pres per poder donar tranquil·litat als clients i usaris dels seus serveis.

*La restauració no és la causa dels contagis*

Atentament,
Manuel A. Ortiz Chumillas President

Ruta de la tapa 2020 

RUTA Y CONCURSO DE TAPAS
¿Cómo se puede participar?

1. En este Pasaporte encontrarán todos los establecimientos participantes, sus direcciones, el nombre y foto de la tapa presentada a concurso a un precio único de 3€ (IVA incluido), acompañada de una bebida (copa de vino, cerveza, agua, refresco o cava).
2. Cada vez que vayan a un establecimiento y pidan la tapa que se presenta a concurso, deberán ponerles el sello en la página correspondiente.
3. Con el Pasaporte pueden probar tantas tapas como quieran. Una vez finalizada la campaña, para poder participar en los sorteos es imprescindible que el Pasaporte tenga como mínimo, el 50% de los establecimientos participantes sellados y ser mayor de edad (18 años). Hay que rellenar el apartado “Boleto de participación” con sus datos personales.
4. Depositen su Pasaporte de la Ruta de la Tapa en la urna que encontrarán en las oficinas del Gremio de Hostelería de Castelldefels (c/ Pintor Serrasanta, 4 de Castelldefels, de lunes a viernes de 9.30 a 13.30h, tel. 93 665 37 54). El plazo de entrega finaliza el lunes 30 de diciembre de 2020.
5. El ganador será informado por teléfono y por mail. Para recoger el premio deberá personarse en el Gremio de Hostelería www.gremihostaleria.cat y acreditarse con el DNI.

¿QUÉ SE PUEDE GANAR?
Además de saborear las excelentes tapas que han elaborado los establecimientos participantes, toda aquella persona, que entregue el Pasaporte de la Ruta de la Tapa, con el 50% de los establecimientos participantes sellados, en las oficinas del Gremio, entrará en el sorteo de una Tablet.
El Gremio de Hostelería de Castelldefels y Baix Llobregat, no se hace responsable de la información referente alérgenos suministrada por los establecimientos.
Si usted tiene alguna alergia, consulte con el establecimiento.

Gremio de Hostelería de Castelldefels y Baix Llobregat C/ Pintor Serrasanta, 4
Tel. 93 665 37 54
Dpto Administración: M. Carmen Jiménez
Dpto Marketing : Lola Jiménez
Email: administracio@gremihostaleria. cat
Horario de atención al público: de lunes a viernes, de 9.30 a 13.30 h, Sábado y domingo cerrado.
08860 -CASTELLDEFELS BARCELONA

Assumpte: Inclusió de beneficis fiscals en les Ordenances fiscals municipals per al 2021 per atendre l’impacte de les mesures per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19 en el sector del càmping.

A IL·LMA. SRA. ALCALDESSA DE L’AJUNTAMENT DE CASTELLDEFELS

En Manuel Ángel Ortiz Chumillas, amb DNI núm. 33961438-Y, actuant en representació del Gremi d’Hostaleria de Castelldefels i Baix Llobregat, amb CIF núm. G-58689084 i domicili al carrer Pintor Serrasanta, 4 de Castelldefels, de la forma més escaient en Dret, EXPOSO:

Que, tal com sabeu, els efectes de la crisi econòmica derivada de l’aplicació de les mesures per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19 estan essent devastadors amb caràcter general.

En el nostre cas, el sector dels establiments d’allotjament turístic, restauració i hostaleria en general ha resultat especialment castigat per la impossibilitat d’exercir les seves activitats durant determinats períodes, per les mesures restrictives aplicades una vegada reoberts els establiments –els que han pogut reobrir- i per les limitacions imposades en els països de procedència de molts turistes que, per aquest motiu, no han pogut venir al nostre país........

La FIHRT demana que cal protegir a empreses i treballadors sense distinció per la seva activitat i durant el temps necessari, i qualifica d’insensible la proposta de l’Executiu d’excloure l’hostaleria, fet que arrossegaria a la fallida, de facto, a tot el sector HORECA.

Barcelona, 27 de setembre de 2020. La pròrroga dels ERTE més enllà de setembre és un fet que preocupa al sector a més dels mateixos treballadors en ERTE que continuen cobrant la prestació per desocupació del SEPE. 

La decisió de la Seguretat Social de que aquesta pròrroga fins a cap d'any sigui només per al sector del turisme, ens causa gran preocupació, i perquè no dir-ho, por pel futur al que ens estan abocant des del Govern d’Espanya.

Un dels sectors que quedarien fora de la pròrroga dels ERTE més enllà de setembre són els professionals del sector de l'hostaleria. Cal recordar que l'última xifra oficial de treballadors en ERTE a Espanya és de 773.000 persones.

El Govern ha proposat a la patronal i als sindicats que els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTE) de força major es prorroguin més enllà de setembre només per a alguns sectors. Entre aquests els serveis d'allotjament, les agències de viatge, així com els espectacles. Aquests sectors sumen, amb xifres de finals d'agost, 140.312 persones en un ERTE d'aquestes característiques.

En la proposta de l'Executiu quedarien fora la resta de sectors, entre els quals s'inclouen el comerç o la restauració. En total, els sectors exclosos sumen 523.344 persones en ERTE de força major. És a dir, en l'últim esborrany que ha posat sobre la taula el Govern, quedarien fora de la pròrroga el 78% dels afectats.

Segons les dades del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, a finals d'agost hi havia 812.438 persones en ERTE. La majoria, 663.656, seguien en un expedient per força major, i els que tindrien garantida la pròrroga, serien uns 140.312 treballadors.

La divisió que ha proposat el Govern té en compte els codis d'activitat empresarial (CNAE) per a delimitar quins sectors podrien prorrogar els seus expedients. 

Catalunya és una de les principals destinacions turístiques mundials, rica en recursos naturals i culturals, amb un sector madur, diversificat i internacionalment reconegut que contribueix amb més de l’11% a la riquesa total donant feina a més de 400.000 persones, és a dir, un 14% del total dels llocs de treball. Cal destacar la major rellevància del sector en determinades àrees geogràfiques de Catalunya, com Terres de l’Ebre, la Costa Daurada, la Costa Brava i la ciutat de Barcelona, així com en les economies de determinades comarques, com l’Aran, el Pallars Sobirà, el Berguedà, el Baix Empordà, la Cerdanya, el Garraf i l’Alt Empordà. El Turisme és un dels sectors estratègics a Catalunya, a l’Estat Espanyol i a Europa, amb una incidència transversal molt important sobre l’economia, perquè de forma indirecta la resta de sectors econòmics depenen del funcionament d’aquest sector

Davant l'esborrany presentat per l'Executiu el sector ha quedat perplex. La situació és dramàtica, prop de la desesperació davant aquest anunci. 

Tanmateix, en el cas del Cost de les exoneracions, demanem que hi hagi canvis en els percentatges que s'estalvien les empreses i que aquests siguin majors per a aquells treballadors que no han pogut tornar als seus llocs de treball.  El sector es troba molt afectat per la pandèmia, i la manca de liquidat és evident. Les reduccions d’aforament i els rebrots han fet encara més mal a un sector ferit de mort amb el COVID19. Si pensàvem que amb l’estiu agafaríem aire, els rebrots i les mesures restrictives de l’activitat, han tingut l’efecte invers.

Tanmateix, les mesures proposades en el “PLA DE XOC PER AL TURISME. La reactivació i el rescat del sector turístic”,presentades el passat 2 de juny de 2020 per PIMEC TURISME, continuen plenament vigents, car cap de les propostes s’ha materialitzat, ni pel Govern de la Generalitat, ni pel Govern de l’Estat. Demanem el rescat del Sector; demanem Ajudes, no pas ICOs.

En el cas de que el Govern d’Espanya decideixi finalment excloure el sector de la restauració i del comerç dels ERTES, serà el responsable de la destrucció de l’ocupació i de la desaparició de més d’un 40% de les empreses del sector. Segons dades de la Seguretat Social, hi ha prop de 300.000 treballadors de l’hostaleria cobrant encara dels ERTE.

La FIHRT

La FEDERACIO INTERCOMARCAL D’HOSTALERIA, RESTAURACIO I TURISME, FIHRT, es troba Integrada per GREMI D’HOTELERIA DEL BAGES, GREMI D’HOTELERIA I RESTAURACIÓ DE VILANOVA I LA GELTRÚ, GREMI COMARCAL D’HOSTALERIA I TURISME DE SABADELL, GREMI COMARCAL D’HOSTALERIA I TURISME DE L’ALT PENEDÈS, GREMI EMPRESARIAL D’HOSTALERIA DE TERRASSA I COMARCA, GREMI D’HOSTALERIA I TURISME DE L’ANOIA, GREMI D’HOSTALERIA I TURISME DEL BAIX LLOBREGAT CENTRE-NORD, GREMIO DE HOSTELERÍA DE CASTELLDEFELS Y BAIX LLOBREGAT, GREMI D’HOSTALERIA I TURISME DEL VALLÈS OCCIDENTAL SUD I BARCELONÈS, GREMI D’HOSTALERIA DE SITGES, GREMI D’HOSTALERIA DE VILADECANS, GREMI COMARCAL D’HOSTALERIA DEL SOLSONÈS, l’ASSOCIACIÓ D’EMPRESARIS D’HOSTALERIA I TURISME DEL MOIANES I OSONA i el GREMI EMPRESARIAL DE PRODUCTORS, DISTRIBUIDORS, RESTAURADORS I HOSTALERS DE LES TERRES DE L’EBRE, DELTA SUBLIM, ASSOCIACIO FORQUILLA BADALONA, L’ASSOCIACIÓ DE RESTAURACIÓ I HOTELERIA DE LA VALL DE LLORS (ARH), i L’ASSOCIACIO D’HOTELS DEL VALLES ORIENTAL (HVO), UNIO DE BOTIGUERS DE SANT VICENÇ DELS HORTS, ASSOCIACIÓ COL.LECTIU GASTRONÒMIC ALCANAR I LES CASES, UNIO DE BOTIGUERS I COMERCIANTS D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT, l’ASSOCIACIO DE COMERÇ I SERVEIS DE CAMARLES I LLIGALLÓS, ADELA l’ASSOCIACIÓ D’EMPRESARIS DE L’AMPOLLA, ASSOCIACIO FECOTUR DELTEBRE, ASSOCIACIÓ DE BOTIGUERS I COMERCIANTS D'OLESA, SOM EBRE, PLAT I GOT ASSOCIACIÓ D'EMPRESES DE RESTAURACIÓ DE TORTOSA, ASSOCIACIO EMPRESARIAL FORUM CALAFELL, GREMI D’HOSTALERIA DEL BAIX PENEDÈS, ASSOCIACIÓ D’EMPRESARIS D’HOSTALERIA DE TARRAGONA, COL·LECTIU DE CUINA LA RÀPITA · DELTA DE L’EBRE, ASSOCIACIÓ D'HOSTALERIA I TURISME DEL BERGUEDÀ, ASSOCIACIÓ DE RESTAURADORS D'AMPOSTA, ASSOCIACIÓ D'HOSTALERIA DE LES TERRES DE L'EBRE (AEHTE), AET TARRAGONA CIUTAT, AEH BAIX CAMP, AEH ALT CAMP, AEH CONCA DE BARBERÀ, ASSOCIACIÓ HOTELERA TARRAGONA, ASSOCIACIÓ DE RESTAURANTS DE TORREDEMBARRA, AEH SALOU, AEH CAMBRILS, AEH VILA-SECA I PRIORAT ENOTURISME.

La FIHRT representa prop de 4.500 empresaris, autònoms, pimes i micropimes.

El passat 22 de setembre de 2020 , va tenir lloc a la Sala Gàrgoles del Palau de la Generalitat, una trobada amb el Sector de Restauració convocada pel MH President Quim Torra, i amb participació de les Conselleres Sra. Meritxell Budó i Sra. Alba Vergés, de Presidència i Salut, respectivament, i dels Consellers, Sr. Miquel Sàmper i Sr. Ramon Tremosa, Interior i Empresa i Coneixement, respectivament, acompanyats per la Secretària General d’Interior, Sra. Elisabeth Abad i Giralt el Secretari de Salut Pública, Dr. Josep Argimon, i el Sr. Bernat Costas, director de l'Oficina del Vicepresident del Govern.

Per part del Sector, es trobaven presents la Sra. Isabel Galobardes, presidenta de la Sectorial Turisme de PIMEC, el Sr. Antonio Escudero, president de la Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona, el Sr. Raffa Olivier, per delegació de la Sra. Berta Cabré, presidenta de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de Tarragona, el Sr. Josep Castellarnau, president de la Federació d’Hostaleria de Lleida, el Sr. Daniel Brasé, gerent de la Federació Intercomarcal d’Hostaleria i Restauració, el Sr. Pere Chias, president del Gremi de Restauració de Barcelona, i el Sr. Manel Casals, director general del Gremi d’Hotels de Barcelona i secretari general de la Confederació Empresarial d’Hostaleria i Restauració de Catalunya (per delegació del Sr. Santi Garcia-Nieto, president de CONFECAT).

Els membres del Govern van fer una petita introducció, disculpant la Consellera de Presidència, Sra. Budó, l’absència del MH President Torra, donat que la trobada coincidia amb la seva compareixença davant el TSJC.

Els membres del Govern van indicar que les sobre els contagis eren molt negatives i que tornaven a pujar, no existint per part del Govern, la voluntat d’aturar l’activitat econòmica. Cal garantir el compliment de les mesures per tal d’evitar la propagació del virus

L’hostaleria no és culpable de res, i demanava de treballar plegats, ja que resulta evident que la distància de seguretat no es compleix, i que es fa un mal ús de la mascareta.

Hi ha que trobar un equilibri entre la vitalitat econòmica del país i la Salut

Cal un Equilibri social i econòmic i la complicitat del Sector

Seguidament els representants del sector, van prendre el torn de paraula, i van expressar els seus dubtes i crítiques a la gestió, sobretot des de l’àmbit comunicatiu.

• Tothom va agrair la reunió, que considerem que s’ha fet tard, i es demanen trobades periòdiques amb el Govern, indicant l’HC Budó que caldria repetir-les periòdicament.
• Demanem una política comunicativa intel·ligent, que no busqui culpables i que concreti els llocs on es produeixin els fets, ja que Catalunya és gran, igual que les regions sanitàries, i un comentari fora de lloc, fa que es perdin reserves i competitivitat.
• Es parla del Pla de Xoc de Turisme de PIMEC i de la necessitat de rescat del Sector, així com de la Taxa Turística. Vicepresidència considera que la liquidació que s'havia de fer a març 2020, i que es va aplaçar a octubre 2020, en principi es manté, i que encara s’està estudiant l’aplaçament del 2021 amb la pujada de l’Impost.
• En quants als ERTES molts dels assistents parlen sobre aquesta situació, però cap membre del Govern dona una resposta clara al respecte. El dia 30 vencen i el sector es tem el pitjor.
• En quant al tema del “botellon” es demana una regulació clara i exemplar, no anar prorrogant la seva prohibició. S’indica que són el gran problema dels contagis, ara que l’oci nocturn està tancat. S’indica també el problema de les botigues de conveniència, on es ven alcohol sense cap mena de control a menors d’edat. Es traslladarà a Interior aquest tema.
• Es demana simplificar els Plans Sectorial de Desconfinament del Sector, per tal d’arribar al sector. Els empresaris ho tenien molt clar amb les Fases, però el fet de trigar 30 dies en tenir uns Plans, ha fet que existís un desajustament. Es reclama al Govern simplicitat en la comunicació, missatges clars.
• Protocols derivats dels brots en establiments. Cal un pla únic i que des de tots els CAP’s les respostes siguin unitàries, i no diferents com està passant. Un missatge clar.

Des del GREMI D’HOSTALERIA DE CASTELLDEFELS I BAIX LLOBREGAT volem manifestar el nostre profund malestar per l’actual situació que està patint el nostre sector a Castelldefels.

Des del Gremi volem deixar constància que, des de que es van produir les primeres manifestacions al respecte de la “creixent preocupació pel repunt de contagis a Castelldefels” i després de l’anunci de Salut “d’enduriment de mesures de contenció” al municipi, les pèrdues del sector han anat en augment.

No es tracta només de pèrdues materials i econòmiques, si no de confiança. Desconeixem per què és demana per part de l'Ajuntament la restricció d'activitats amb 70 casos sobre una població de prop de 70.000 habitants.

Fins fa uns minuts, els empresaris del sector de l’hostaleria, restauració i turisme no hem tingut cap informació fiable sobre què havíem de fer. El Consistori, per boca de l’Alcaldessa, va anunciar que Castelldefels passava a formar part del grup de municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona afectats per l'aplicació d'un conjunt de mesures restrictives a la mobilitat i a les activitats socials per tal d'evitar la proliferació de la Covid-19 a la ciutat, mesures que a hores d’ara, i no ha estat fins avui, prop de 48h després, que no han estat avalades pels Jutjats, produint-se la publicació al DOGC de de la RESOLUCIÓ SLT/1960/2020, de 31 de juliol, per la qual s'adopten mesures especials en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de COVID-19 als següents municipis: Barcelona, Viladecans, el Prat de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Boi de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Badalona, Sant Feliu de Llobregat, Castelldefels i Gavà.

El nostre sector torna un cop més a ser el més afectat. Pensàvem que podíem començar a refer-nos amb el turisme local, però ha estat un miratge. Ni l’Ajuntament ni el PROCICAT han comptat amb nosaltres en cap moment i no han valorat el fet de que aquestes restriccions suposaran el tancament definitiu de molts establiments de la Ciutat.

No obstant, els efectes de la Resolució quedaran atenuats per l'Auto 239/2020 de 31 de juliol, que disposa que la limitació horària dels restaurants, bars, guinguetes i bars musicals podran anar més enllà de les 24:00h. un cop l'Auto esdevingui ferm.

Amb la publicació de la RESOLUCIÓ SLT/1960/2020 , en les activitats d'hostaleria i restauració es limita l'aforament a l'interior dels establiments al 50% de l'autoritzat i el consum s'ha de realitzar sempre en taula.

A les terrasses l'aforament serà el resultant d'aplicar una distància de 2 metres entre taules o grups de taules.

En els establiments hotelers, l'aforament dels espais comuns es limita al 50% de l'aforament autoritzat.

Sempre que sigui possible, s'han d'utilitzar preferiblement servei a domicili i comandes per emportar.

Defensem la Salut i seguretat per damunt de tot, però demanem que es compti amb el sector. No pot ser que fins fa uns minuts hàgim estat pendents de si aquesta nit podiem obrir o no, si el cap de setmana seria un cap de setmana normal o hauríem de tancar. La situació a més, coincideix amb l’inici del segon torn de vacances i amb divendres.
Des del Gremi reivindiquem el nostre tarannà participatiu i col·laborador, però demanem cóm sempre ser part de la solució i no pas del problema.

Les mesures restrictives fixades per a l’hostaleria i restauració de Castelldefels i Gavà tindrà una durada de 15 dies i entraran en vigor el proper diumenge 2 d'agost a les 9:00h.

Atentament,

GREMI D´HOSTALERIA DE CASTELLDEFELS I BAIX LLOBREGAT.

LA FECASARM demanda a la Generalitat pel tancament de les discoteques

Amés demana la suspensió inmediata de la vigència de la resolució al considerar que posa en risc prop de 40.000 llocs de treball

La resolució impugnada vulnera la propia Llei de Salut Pública de Catalunya així com els principis de reserva de llei i de proporcionalitat

Benvolguts/benvolgudes; Tal i com ja vàrem anunciar que fariem, la FECASARM ha impugnat aquesta matí davant els Tribunals la decisió de la Generalitat de suspendre totes les activitats de discoteca, sala de festes amb espectacle i sala de ball de manera indiscriminada arreu de Catalunya. Així mateix, també s'ha impugnat la decisió d'obligar a tancar, a les 24h, les activitats de bar, restaurant, bars musicals, guinguetes i establiments de joc a determinades poblacions per considerar l'esmentada decisió arbitrària. El recurs contenciós-administratiu s'ha presentat aquest matí davant la Sala d'afers contenciosos-administratius del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Al mateix temps que s'ha interposat el recurs, també s'ha sol·licitat al Tribunal la suspensió inmediata de la vigència de la resolució atès el greu perjudici que està causant als empresaris i treballadors d'aquestes activitats ja que el manteniment d'aquesta situació en el temps pot provocar un dany irreparable o de difícil reparació, com ara el tancament de la gran majoria d'empreses del sector i la destrucció de milers de llocs de treball. Només cal veure a tal efecte que la resolució para d'una "durada inicial de 15 dies" i, per tant, podrien ser molts més.

En primer lloc, considerem il·legal la resolució ja que la mateixa vulnera el principi de reserva de llei atès que el dret a la llibertat d'empresa es troba recollit a l'article 38 de la Constitució i, per tant, al Títol I, capítol 2on, secció 2ª, pel que té la protecció de l'article 53.1 de la mateixa Carta Magna, és a dir, que la seva limitació ha de ser acordada sempre per una llei i no pot ser limitada per una disposició reglamentària com ara la impugnada.

Al marge d'aquesta violació constitucional, al nostre criteri, la resolució també vulnera la Llei de Salut Pública de Catalunya. Tal i com ha explicat Joaquim Boadas, secretari general i cap dels serveis jurídics de la patronal "al nostre criteri, la resolució impugnada també vulnera la Llei de Salut Pública de Catalunya, atès que contradiu el seu article 55 bis, doncs la mesura afecta de manera arbitrària i injustificada a més persones i més territori del que seria estrictament necessari afectar per ser eficaç, vulnerant-se d'aquesta manera el principi de proporcionalitat".

La resolució, a part d'il·legal i desproporcionada, és ineficaç

Tal i com hem explicat en el nostre escrit de recurs, considerem que la mesura restrictiva de drets empresarials, amés d'il·legal es ineficaç, atès que el tancament de totes les activitats de discoteca i similars fomentaran un oci nocturn alternatiu il·legal, com ara el botellot, on la gent no porta mascaretes ni guarda la distancia de seguretat, ni hi ha límits d'aforament i molts assistents beuen de la mateixa ampolla, el que no passa a les discoteques ja que hi ha mesures de control molt estrictes. Aquest extrem ha quedat acreditat arrel del què ha succeit el primer cap de setmana d'aplicació de la restricció i així ho hem acreditat davant del Tribunal.

Als efectes d'acreditar que era possible l'aprovació d'una mesura alternativa menys gravosa, més proporcionada i igual o més efectiva que l'aprovada hem explicat el cas d'Andalusia, on el govenr ha entès perfectament que cal protegir el sector i ha permès que segueixi funcionant sota estrictes mesures de control d'aforament, sense pista de ball i retallant dues hores l'horari de funcionament, però no tancant totes els activitats com s'ha fet aquí a Catalunya ja que ho considerem una decisió totalment desproporcionada i arbitrària i, per tant contrària a la legalitat vigent.

40.000 llocs de treball es troben en risc de ser destruits

En el nostre recurs hem fet esment de la necessitat de suspendre's amb caràcter inmediat la vigència de la resolució atès que prop de 40.000 llocs de treball es troben en risc de ser destruits, un nombre superior en 10 vegades als treballadors de la Nissan. Als efectes d'acreditar aquest extrem hem aportat còpia dels TC2 de 5 discoteques de diferents punts del territori i, només entre aquests 5 locals, ja sumaven 750 treballadors. També hem aportat rebuts de lloguer de 5 locals, acreditant amb aquest extrem que les discoteques, malgrat estar tancades segueixen pagant el lloguer i, si no facturen, no ho podran fer i els seus titulars seran desnonats, el que provocarà la desaparició de fins a 3.000 negocis i la destrucció com hem dit de 40.000 llocs de treball directes i indirectes doncs el sector no només dona feina al seu personal directe sino que del mateix també en viuen artistes, empreses de seguretat privada, de control d'accés, de neteja, de distribució de queviures i begudes, empreses de manteniment, entre moltes d'altres.

La FECASARM s'adhereix a la campanya internacional "SOS NIGHTLIFE"

Al marge del recurs contenciós-administratiu que la FECASARM ha presentat avui, també s'ha adherit a una campanya per fer visible davant del Govern Català, espanyol i d'altres països, la necessitat de que es protegeixi i s'ajudi a l'oci nocturn com a sector econòmic estratègic a nivell econòmic i turístic. La campanya s'executa no només a Catalunya i a Espanya sino que també s'executarà a 19 països més, ja que d'aquest sector en depenen milions de famílies a tot el món i és un sector que cal protegir. Com hem dit, a Catalunya son prop de 40.000 les famílies que viuen d'aquest sector i a tot Espanya més de 300.000 i, per tant, cal lluitar per elles i pel seu futur.

La campanya, que es difondrà per xarxes socials i es faran cartells portaran el lema de "SOS Nightlife" (Salvem l'oci nocturn), campanya que es troba impulsada per l'Associació Internacional d'Oci Nocturn (International Nightlife Association), associació amb presència actualment a 19 països, entre ells Espanya i la qual és membre de l'Organització Mundial de Turisme de Nacions Unides. El sublema de la campanya es #wehavefamiliestoo (nosaltres també tenim famílies!).

Per a més informació us podeu adreçar als telèfons 902.099.500 i 670.703.370.

COMUNICAT DE PREMSA

MANIFEST PER A LA SUPERVIVÈNCIA DEL SECTOR TURÍSTIC A CATALUNYA

1. El sector turístic i hostaler de Catalunya genera un PIB específic turístic i un impacte del 12% aproximadament (any 2018*) respecte al total, arribant a diverses zones concretes del país fins a xifres del 25,70% del seu respectiu PIB local. A més, un elevat percentatge dels cotitzats a la Seguretat Social corresponen al sector del turisme i l'hostaleria. Aquests fets demostren que el nostre sector és l'autèntica locomotora social i econòmica del territori. I que, per tant, els empresaris tenim una alta responsabilitat perquè d'ell en depenen moltíssimes famílies. Ara mateix ens trobem en una situació límit que requereix solucions efectives urgents.
2. Actualment, després de diverses reunions realitzades durant l'últim any amb les principals autoritats polítiques de diferents Administracions Públiques responsables, inclosa la Generalitat de Catalunya, el sector es considera en una situació de desatenció i desafecció més que significativa. Han estat moltes les reunions i les peticions fetes que, malauradament, sempre han acabat sense respostes realment efectives.
3. Un cop arribada la pandèmia de la Covid-19, considerem que, en cap cas, la Generalitat de Catalunya ha tingut una especial sensibilitat amb el sector turístic de Catalunya. Cal recordar que ja som un sector penalitzat davant la resta de comunitats autònomes a causa de l'impost sobre les estades turístiques. Un impost que, tot i la colossal davallada de la demanda, no s'ha cancel·lat, amb el corresponent perjudici generat i penalitzant encara més la ja minsa demanda turística. L’anul·lació temporal d'aquest impost ja ha estat sol·licitat formalment tant per diferents entitats de representació empresarial com per Ajuntaments d’importants municipis turístics de Catalunya.
4. Creiem que anul·lar temporalment aquest impost hagués estat positiu per intentar augmentar la demanda turística però, especialment, hagués servit com una gran eina exemplificadora i negociadora per exigir que el Gobierno de España també hagués aplicat un millor tracte impositiu en l'IBI, l'IVA, els impostos sobre societats i d'altres de la seva competència. Ara mateix, ens trobem que cap Administració Pública ha ajustat la seva política impositiva, tot i que l'activitat turística sigui pràcticament nul·la, deixant al sector desemparat davant la davallada d'ingressos.
5. Les ajudes al sector turístic presentades pel Gobierno de España les considerem com a inexistents. Cap mesura va encaminada a promocionar la demanda turística, com sí que s'ha fet en altres països (reduint l'IVA, oferint bons per a aquelles famílies que desitgin fer vacances al mateix país, etc.). Totes les mesures estan focalitzades a facilitar el deute a les empreses. Així doncs, els encoratgem i ens posem a la seva disposició per negociar conjuntament el teixit empresarial turístic català-Generalitat de Catalunya-Gobierno de España unes mesures que creiem que han de ser més efectives a curt termini per aconseguir la supervivència de les empreses turístiques. Alguns exemples podrien ser: la reducció de l'IVA, moratòries a les hipoteques, allargament i flexibilització total dels ERTOS, etc.
6. L’actual greu crisi del sector turístic a Catalunya exigeix que les mesures a prendre tinguin una dimensió, pel que fa recursos, molt superior als que han hagut fins ara. Es demana que dels fons previstos de l’Unió Europea per a l’Estat Espanyol es destinin, als diversos àmbits que configuren el sector, un volum d’entre el 20% i el 25% que respon –per la informació que tenim- a la pròpia recomanació feta per la Comissió Europea. Posteriorment caldria un exercici de territorialització pel que fa a Catalunya, proporcional al volum d’activitat turística que representa en el conjunt de l’Estat. Aquests recursos han d’anar destinats, entre altres àmbits, tant a iniciatives de rescat del sector -les quals abans ja hem referenciat (ERTOs, ajudes directes i refinançament)-, com a la dinamització de la demanda i al reforç de la competitivitat (digitalització, sostenibilitat i coneixement). L’import del conjunt del programa no pot ser inferior als 7.500M €.
7. Juntament amb aquesta nul·la negociació entre Administracions, també ens preocupa especialment la manca de lideratge visible per part de la Generalitat de Catalunya davant del Gobierno de España en temes turístics, més quan Catalunya és líder indiscutible en l'arribada de turistes estrangers. Reclamem una reacció més contundent al respecte.
8. Pel que fa a la comunicació generada durant aquests mesos de pandèmia per part de la Generalitat de Catalunya, considerem que, en molts casos, aquesta ha estat molt perjudicial per al sector turístic. S'han difós missatges poc clars i indeterminats que els mercats internacionals no han entès correctament i, en causar-los una certa confusió, les empreses estrangeres han acabat per reduir les seves operacions al nostre territori. Molta gent d’altres països no ha vingut per la incertesa d’haver de quedar-se aquí si es confinava el país, es tancaven fronteres i no podrien tornar a casa seva, etc. Aquest ha estat el gran fre a la seva decisió de compra.
9. En relació amb la promoció, seguim reclamant que en la comunicació que es faci des de l'Agència Catalana de Turisme, tant al mercat nacional com internacional, es pugui reforçar també el missatge del turisme de sol i platja de qualitat, un dels principals reclams i motius per a moltes de les famílies que ens visiten.
10. Avui dia els empresaris del sector turístic ens sentim desprotegits, ja que estem treballant sota el nostre propi criteri aplicant els protocols per reduir el contagi de la Covid-19 editats per l’Instituto para la Calidad Turística Española (ICTE), ja que encara no disposem dels Plans Sectorials elaborats per la Generalitat de Catalunya necessaris des del 25 de juny de 2020.

La Confederació Empresarial d’Hostaleria i Restauració de Catalunya està formada per les següents entitats:

Federació Provincial d’Hostaleria de Barcelona

• Gremi d’Hotels de Barcelona
• Gremi de Restauració de Barcelona
• Gremi d’Hostaleria del Maresme
• Gremi d’Hostaleria de Castelldefels
• Gremi d’Hostaleria de Sitges

Federació d'Hostaleria de les Comarques de Girona

• Gremi d’Hostaleria de Lloret de Mar
• Associació d’Hostaleria de l’Alt Empordà
• Unió d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de la Costa Brava Centre
• Associació d’Hostaleria, Turisme i Restauració de Girona
•  Associació d’Hostaleria de Blanes
•  Associació d’Hostaleria de la Selva
•  Associació d’Hostalatge de la Garrotxa
•  Associació d’Hostaleria del Ripollès
• Associació de Bars i Restaurants de Cerdanya 
• Associació Hotels i Càmpings Cerdanya 
• l’Associació de Turisme Rural Girona

Federació d'Hostaleria de Lleida 

• Associació d'Hostaleria de l'Alt Urgell
• Gremi d’Hosteleria de la Val d'Aran
• Associació de Càmpings de Lleida 
• Associació de Discoteques i Sales de Festa de Lleida

Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona

• Associació Hotelera Salou-Cambrils-La Pineda
• Associació d’Empresaris d’Hostaleria de la Província de Tarragona
• Associació d’Apartaments Turístics de la Costa Daurada
• Associació de Càmpings de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre
• Associació d’Agències de Viatges Receptives Costa Daurada
• PortAventura

Federació Catalana d’Apartaments Turístics 

• Associació d’Apartaments Turístics de Barcelona
• Associació Turística d’Apartaments de la Costa Brava, i els Pirineus de Girona
• Associació d’Apartaments Turístics de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre

• TEC, Trets de l’economia catalana. Desembre 2019. Generalitat de Catalunya. Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda.